Barcelona - Gràcia

El nostre primer secretari, entrevistat al setmanari l'Independent

  • Actualitzat:
  • Creat:

Xavier Barberà respon a les preguntes d'aquest mitjà local

L'INDEPENDENT

Xavier Barberà (Barcelona, 1963) deixarà a finals de febrer la primera secretaria del PSC de Gràcia, deu anys després d’estar en la primera línia de la política local. Filòleg de formació i melòman empedernit, ha estat portaveu i conseller del districte (2003-2007), viceprimer secretari i primer secretari (2014-2017) dels socialistes locals.

Ja fa deu anys que ets conseller. Substituïes l’Albert Musons, que havia mort. Com ho vas viure?

Va ser molt traumàtic. Ho vaig viure molt malament. Va ser molt dur. Amb l’Albert viu les comparacions ja eren odioses però les primeres setmanes després de la mort la meva figura encara es va empetitir més.

El teu perfil no tenia tanta cara pública. Com ho vas superar?

Llançant-me a la piscina. Coneixent al màxim d’entitats. En poques setmanes ja vaig rebre una allau de sol·licituds. Al final m’ho van posar fàcil. Crec que vaig deixar un bon record.

De què estàs més content de la teva etapa com a conseller de Cultura?

El Protocol Festiu, la Violeta i Nomenclàtor, sobretot. Can Musons també, però això ho portava més el Guillem [Espriu], el regidor en persona. La Violeta ja estava comprada però vam haver d’endreçar el “contingut”. Hi havia entitats que hi havien d’anar, altres que es pensaven que era seva.

Nomenclàtor va ser una comissió local pionera a la ciutat, i és un dels nostres esports nacionals de Gràcia.

Sí, i ho continua sent! Sants va fer alguna feina similar però encara som pioners. No va ser iniciativa del govern, però ho vam entomar, encara que era un tema espinós.

Vas haver de substituir Musons, però també vas haver de substituir Espriu.

Amb el Guillem hi havia més interseccions. Fins i tot quan era regidor, a vegades el substituïa. I com a viceprimer secretari també.

I ara que l’Ajuntament entoma canvis complexos en cultura, com es viu?

Amb satisfacció. Trias va oblidar la cultura. També va passar en el primer any de Colau. Ara tornem a tenir un relat en cultura.

I per això decideixis fer el pas a la política a l’executiva de Barcelona.

Sí. Mai he deixat de fer política. Després dels anys de conseller i de direcció del partit a Gràcia, però he tingut un mandat molt marcat per moltes eleccions.

I mals resultats.

I mals resultats i pèrdua de local. Encara ho vam salvar amb l’Ateneu Roig. I passar de quatre consellers a només un. Ha estat dur. Ara els ànims van amunt. Estem revifats.

Tornar al govern us ha donat vida.

Hi ha dues coses que ens l’han donat: el lideratge de Miquel Iceta, una figura ben vista i amb discurs; i tornar al govern a Barcelona, encara que som el soci minoritari…

I ho seguireu sent…

Sí, ho podem seguir sent en el següent mandat. Hem de ser realistes. Oi que sabem que l’Espanyol no guanyarà la Champions l’any que ve? Doncs el mateix. Hem de consolidar el lideratge del Jaume.

Per què un jove menor de 40 anys hauria de votar el PSC i no una altra esquerra?

Perquè som útils i donem garantia de seny, experiència i governabilitat. A Barcelona gairebé tot olora a alcaldia socialista. A un jove li diríem això: que la passió està bé però passió per passió no porta enlloc.

Us talla el rotllo el moment del socialisme a Espanya?

Sí. Ens afecta. És el nostre projecte, i el comitè federal famós ens va esquitxar. Però Rajoy no va ser president amb els nostres vots.

Per acabar vull que m’expliquis per què acceptes aquesta secretaria de Memòria Històrica.

L’accepto perquè a Catalunya s’està dibuixant una història de vencedors, sense nosaltres. Som el partit de Reventós, de Verde Aldea, de Pallach, els que gairebé vam portar Tarradellas, els que vam votar la immersió lingüística -i CDC i UDC no. I al relat no hi apareixem. I la memòria m’agrada. Ara fa 25 anys dels Jocs. Cal recordar el nostre paper? Volem reivindicar-ho tot.

Et veurem menys a Gràcia.

Menys en primera fila, però seguiré sent militant de l’agrupació. Llei de vida.

I què li dius al teu relleu?

Que tingui ganes i que hi posi fe. Que el pitjor ha passat..